Vet aquí una vegada, que la Barrufeta va anar a visitar Bescanó, un poble ni gran ni petit, ni maco ni lleig, on feien una fira.
La Barrufeta hi anava ben emocionada, ja que hi actuava el seu cantant preferit, en Tonietti. Li encantaven les seves cançons i les cantava matí i tarda sense parar.
Però vet aquí que quan va arribar, va veure tantes coses interessants, que gairebé ni es va fixar en el seu cantant preferit….
La gran sorpresa va arribar després de dinar….. tot un munt de gent, vestida amb camisa blava i pantalons blancs, es van posar a estirar unes bufandes mooooolt llargues i negres, enrotllant-se-les a la cintura, això va ben intrigar a la Barrufeta, que es va ben concentrar a descobrir què feien.
La seva gran sorpresa va arribar quan va veure que aquests nois i noies, es començaven a apretar i apretar tots junts, alçant els braços ben amunt i agafant-se els uns als altres, i que uns altres els començaven a pujar a sobre.
Acabava de descobrir que eren castellers, i que feien castells on pujaven moooolt amunt.
De sobte, va començar a sonar una música, tambors i gralles li va dir la mama, que acompanyaven els castellers en la seva pujada.
No treia els ulls del castell que construïen, fins que el van descarregar, i llavors va aplaudir tant fort com va poder.
Des d’aquell moment, la Barrufeta va saber que volia ser Anxaneta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada